L’aplicació d’aquesta mesura forma part de la Reforma Fiscal que el Govern espanyol aplicarà a partir del gener. Tot i que hi ha hagut molt de soroll mediàtic respecte a aquesta mesura, encara no és segura l’aplicació d’aquesta mesura sobre les plusvàlues i encara no se sap en quins termes s’aplicarà finalment. De tota manera, sí que és cert que hi haurà una eliminació dels correctors que abans feien que s’hagués de tributar menys per les plusvàlues dels immobles venuts. Aquest cas afecta, sobretot, als immobles que es van adquirir abans de 1995, pel que si vostè és propietari d’un immoble comprat abans d’aquest any és ara un bon moment per vendre’l perquè l’impacte d’aquesta norma sigui més baix en cas que s’implanti finalment.
Aquests immobles solen ser una oportunitat, tot i que generalment no estan reformats. Més que una oportunitat per comprar-los i viure-hi són oportunitats, en moltes ocasions, enfocades a perfils inversors.
A Barcelona ara és un bon moment per la compra d’un pis . Ara s’han d’aprofitar les oportunitats que ofereixen els baixos preus de mercat, ja que s’està donant la circunstància de què els preus a Barcelona estan ja començant a pujar.
Depèn de molts factors. En funció de si el pis està reformat, si l’habitatge es troba en un emplaçament cèntric, etc. Però el factor més determinant és la necessitat de vendre del propietari, que farà que aquest tingui més o menys capacitat d’espera per vendre.
Avui en dia, el 99% de les operacions es lloguen amb un o dos mesos de fiança. La millor opció que té el propietari és contractar una pòlissa de lloguers, que li assegura fins a dotze mesos de lloguers impagats, actes vandàlics (difícils de demostrar), despeses d’advocats i procurador en cas d’haver d’interposar una demanda, etc. No obstant, cal tenir en compte que les asseguradores tenen uns paràmetres inflexibles a l’hora de contractar aquestes pòlisses d’assegurança de rendes.
Poden haver-hi dos motius perquè un pis no generi demanda:
Estat: Amb l’oferta existent i per molt que ajustem el preu i allarguem la durada del contracte, serà molt difícil poder tancar l’operació. Si el pis no es troba en condicions per entrar-hi a viure, el millor que pot fer el propietari és vendre o reformar-lo.
Preu: Si l’estat del pis és correcte i en cinc mesos no es reben trucades, el problema està clar: el problema està en el preu. La demanda té prou eines per comparar i sempre escollirà la millor opció.
El període mitjà de desocupació és de 66 dies. El districte en què es lloguen més ràpid és a Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitja de 34 dies, i a on més es triga en tancar l’operació es a Sant Martí, amb 82 dies.
S'aconsella tenir uns estalvis propers al 10% del valor de l'habitatge per afrontar amb èxit alguns costos afegits. Cal pagar una sèrie de despeses obligatòries que giren al voltant de la compravenda d'un habitatge:
- Taxació de l'habitatge: cal pagar un taxador perquè efectuï la taxació de la propietat i així el banc sabrà el percentatge del finançament que concedirà en funció del valor. La taxació pot costar entre 250 i 350 euros.
- Despeses de notaria: els honoraris del notari estan regulats per l'administració i depèn del preu de l'immoble. Cal pagar per dues escriptures, la de compravenda i la de la hipoteca.
- Registre de la propietat: inscriure les dues escriptures relacionades amb la compravenda podria suposar uns 350 euros.
- Impostos: hi ha dos impostos diferents, en funció de si l'habitatge és nou o de segona mà. (Habitatge nou, un IVA del 10%. Habitatge usat, l'impost sobre transmissions patrimonials, que varia en funció de les CCAA i que oscil·la entre el 5% i el 10% del preu escripturat.)
- Gestoria: la gestoria de l'entitat financera és l'encarregada de tramitar la liquidació dels impostos i de realitzar altres tràmits. Les despeses es situen al voltant dels 250 euros.